EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

No puc avesar-me a l'obstacle de tot determini. El pols coagulat obstrueix el curs (per on avançàvem). Ni tan sols queda l'opció de ...

No deixar de sentir la vida multiplicada. Una herència que es transmuta en allò  incandescent  –si se'n desprèn una fulguració extrema. ...

Esperes retrobar els miralls del silenci; vessar els dies, lentament, com rius d'arena; escoltar les veus que a les hores s'arrapen;...

Des d'aquest fil segat, remuntaràs la llum, el xiscle dels ocells, la resta de les ones. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII ...

No comptaràs més els dies que passen (aquest llarg batec), que lleves i enllaces. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII Premi Mique...

L'irreal es fa inhòspit. Nu de paisatge, discorre el teu son per blancs de lluna. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII Premi M...

Hauria arribat abans de travessar els incendis, però corria l'alarma, d'aquella veritat, més probable—quan tots marxàvem. ...

P erò aquesta no és la veritat n'és una altra la veritable que ve. Montserrat Rodés. D'incerteses certeses . 2013

Prop d'uns llavis que algú et pren, orador pacient, refàs el dir i el desdir, des dels límits del discurs. Montserrat Rodés. ...

Els peus blancs, pel verd, corrien descalços. L'herba no la veies. El sol cremava. Era l'hora de jugar. Les formigues, impacient...

Un altre cop, el mateix símptoma-tan sols hi és latent un mot expandint-se. Montserrat Rodés. Immunitats . 2005

No naveguis, ara, que les barcasses ancorades remouen, esmolades, velles tempestes de sofre i plata. Espera que passi: tot és ferralla. ...

Qui ha llençat els vaixells de paper al blau trencat de l'aigua? De quin naufragi t'escapes? Poruc, refàs la mar per camins de...

Llavors, vaig mirar enrere i anaven decreixent ahirs minúsculs-d'un cop de foc, sostinguts. Montserrat Rodés. Immunitats . 2005 E...

Estius de llangardaixos. Descobrir el tacte del fang, la pell bruna com la terra. Davallar pel groc del blat. Evocar bells perfils s...

DES DE SEMPRE, abans d'instal·lar-me en el buit, potser ja ho sabíem tot. Sense entreveure-ho gaire. Tan a prop érem de la inevitab...