A Josep Palau i Fabre Calladament plou sobre els camps: Déu es prodiga. Els arbres duen malenconia i soledat en la nuesa de...

Encara l'ombra de la nit fa l'aigua densa i vellutada. Floreixen marges i cristalls i en l'aire dorm olor de menta. Criden ...

Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix. Per damunt les alzines i sobre els ...

Les herbes, les herbes que vénen de nou! Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes! Els prats, d'una calma serena i suau, s'est...

Et somniava encara infant, Muntanya, com si la llum que sempre en tu retens il·luminés la il·lusió i els vents del meu anhel profund c...

Matins, aurores de la terra meva! ¡Quina delícia més tendra es don, quina esperança la claror difon en les aurores de la meva terra! ...

... Ets com t'ha fet una estirp d'homes lliures en extremosa lluita antiga i aspra contra tot frau i esclavitud i oprobi, ...

M'han sobtat una i altra vegada el vendaval rondant els meus murs o el ventijol i la fresca brisa amanyagant l'herba dels ma...