Aquest és el nom del meu rival. Qui t'allunya de mi. Però com si es tractés d'una altra dona envaint-te el pensament, lluitaré per d...

No vull minuts, ni mesos, ni tan sols demano anys. En tinc prou amb una eternitat que em deixi empremta en el buit de la mà, l'...

A l'altra banda del carrer, la casa de set plantes, colors estridents, parets escarbotades, xeringues pressentides als racons. Un fugaç ...

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre en un país llunyà, com és ara...

El futur, sabedor que faltaríem a la cita, va fer com la mare que s'adreça, lleugera, a la sortida del parc, i quan els fills que a salt...

Tan sols reconec el plaer extrem de ser peó que avança pels escacs i arriba a l'altra banda i es transmuta en torre des d'on mirar-s...

Com puc trobar-me, dins la nit, havent perdut l'estel on refractar la llum. Com puc ignorar-me, dins la nit, havent rebut la llum on tra...

Alguna nit ─que l'endemà fos festa podríem asseure'ns, tu i jo, a taula, i deixar-hi el feix de noses que ocultem. Embrancar-nos...

Els teus ulls, incrèduls, esmolats, busca-raons i amb cuirassa de sarcasme. També defectuosos: sovint, pateixen fuites, sobtades, de t...

Deixo, immòbil, la mà sobre el teu braç. No és carícia ni reclam ni un gest atzarós. Vull percebre'n la tebior, encertir-me de la ...

Diuen que els poetes no parlem de la felicitat. De què devem parlar -m'intriga- quan parlem d'allò que s'enyora, s'alimen...

L'home culte       em parlava de la bellesa de l'Amazònia,       de l'amor en la literatura,       de la guerra del pacífi...

Esbotzo a martellades els maons amb què han tapiat la finestra. Inútil esforç -em diuen-, fa segles que a fora hi ha eclipsi de sol. In...

Soc a prop, a cinc minuts de tothom, prenent-me un cafè entre els bolquers i les crosses, allà on la llum del sol cau perpendicular a l...

No serà un article, ni un assaig, ni una tesi, que ens dirà què hi viu, dins del poema. Tan sols un altre poema podria revelar-ho. Pe...