Com un enyor de bossa i de ventre?, com un record obscur del trip-trap del cor de la mare? En la nit que bressola el silenci escoltes el bat...

D'una riba a l'altra, els mots, com un riu, van regant els arbres, la terra, el món: el viure hi germina, pàgina fecunda, natura fer...

Les dones, si són ocells, aterren en tu com si fossis una branca. Tenen peus alats i una aroma de núvols. Quan marxen, estires el coll i no ...

Canviar el rostre i fins el gest de llevar-se, el cantó del llit, les paraules del vespre, canviar, substituir, reemplaçar, mudar de costums...

─ Què ensenya Senyor Ocell? ─ A no embrutar-se les ales, a fer nius sense martell i a escapar-se de les àligues. Tren de paraules.  ...

Somiava un món tan foll que un ratolí m'ajudava a navegar per la taula: soc mariner de pantalla, l'ordinador és el moll, i el...

Pulmó d'aranya, closca de cranc: espant que esglaia el cor d'un infant. Gola de llop, pota de corb: paüra que sura del ve...

Viola. Orquestra de cambra foradada i cor de dones plorant. Del piano de les runes el so esquerdat, timbals de bombes i un udol de v...

Capaç de viure de quatre xàfecs, el llentiscle creix als alzinars i les pinedes, també entre coscolls, a les garrigues, i en vessants ben...

El cel és blau i blanc i gris,       me'l miro i soc feliç. Jo no puc saber qui el feu, si van ser els colors o Déu. ...

Tot extrem voler ens nega                            els nega,         deien -enfurismats- els déus i el foc gelós. Dins l'aigu...

Si la intensitat expressiva és diferent en el cas de l'autor i en el de tot lector, cal atribuir-ho al fet que la poesia és, sovint...

Els estanys dels parcs, que barregen el blau del cel, les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims, que adormen les hores humide...

Agrassons i argelagues, arítjols i ortigues cobreixen l'Avenc d'Amor. Esbarzerat intento el camí, rost, del bes. Josep Mari...