Pues i flors té el roserar; ¿Cal que respir o que em defensi? —¿Qui, per les roses, en silenci no es deixaria esgarrinxar? Maria Antònia Sal...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

Un altre any, i l'esplet encara no demanca; l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca, si no prou exquisit, almenys fou abund...

Delícia del món és un cel blau,          i avui, com ens desplau! Dau-nos, Senyor, un cel de mareperla, àmfora d'aigua pura que s'es...

Temps de batre: juliol amb música de cigales; la idea acopa les ales mig ofegada pel sol. M'he tombada a l'ombradís. L'esllangui...

 Brava ortiga, virtut tens que salva,           així com la malva           que és tota bondat; quin bo fan en concòrdia amiga           la ...

                  Per na Mercè Massot Redós plaent: «l'amor, l'amor, l'amor» hi troba flors hivern i primavera, la pàtria mallor...

Passà la joia exquisida del bell temps de ta florida i avui regales un plor d'emmelada fruita d'or; i la merla llaminera canta tes g...

A baix costers i vinyes orlades d'espinals que a la tardor saluden amb baies de corals. Sarments que s'enjoiellen de pàmpols i raïms...

L'aire de salut que et besa tendres fulles t'ha donat; abrivada jovenesa, poncellada a bell esclat, i supera la dolcesa la fre...

Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...

Camina, caminaràs... som al cor de la planura: no es veu de prop cap altura, no hi ha res que trenqui el pas. L'estiu abrusa ...

La poma la més fina que es pot collir dins l'hort, és la valldemossina. Oh, quin plaent record! Pertot n'hi hagué balquena di...

Jo voldria, jo voldria, jo voldria, jo voldré brostar en flors de poesia com en roses el roser. Ai, la llum que el cel envia! ai, l...

Un prec per la mar nostra, que és viu mirall del cel i a vostres peus es postra, Regina del Carmel; un prec per la mar nostra us fa mo...

A la terra dels avis i del pare, tota ella amb so de pins murmuriosa, joia del cor i de l'esguard delícia, s'aixecava un sol pi ...

   A Maria-Antònia Salvà No tota cosa torna vella, ni tot ho muda el temps cruel: canta la mar sempre més bella i és jove sempre el bl...

Flor viva de l'aire, libèl·lula atzur volares rondaire  per sobre del mur. Tota esgarrifança tota il·lusió, son blau d'alegran...

Quan la rosada de la nit mullà totes les coses dins mon jardí, no prou florit, i el març marceja i dins el pit la inquietud ha deixat r...

Ni carn ni vins ni aigua, ni jovenesa ja, ni feneria... Ni dol ni enyorament a dins ma via, i el cor xalest, vessant de plenitud. Mari...