I quan el cor amb un darrer batec haurà fet caure la muralla d'ombra, per dur-me com antany vora el Senyor em donaràs la mà, oh Mare! De...

El cel llanguí ja massa i torna a resplendir i de pupil·les la font sembra. Serp renadiua, ídol esvelt, riu jove, ànima, estiu tornat de nit...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

Sentint el cel Espasa matinal, I la muntanya que li puja a la falda, Torno al sòlit acord. Als peus fa angosta la pujada Un arbrissó cansat....

Al peu dels passos del capvespre Corre una aigua clara Del color de l'oliva, I arriba al breu foc oblidadís. Sento entre el boirim grill...

a Ottone Rosai 1934 Per un Déu que somriu com un infant, Tants xerroteigs d'ocells, Tantes danses als brancs, Una ànima esdevé ...

                            Santa Maria La Longa,                               26 de gener de 1917 M'il·lumino d'immens ...