Cim que et perds en les boires del Pirineu, rosa mística oberta sota la Creu, himne de veus heroiques, perfum d'abril. El més gran dels ...

Gemadet i ros vostre Fill, Maria, a qui semblaria? A qui, sinó a Vós? Jacint Verdaguer, dins, 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira ....

La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra, per vessar una gota de consol en lo cor trist dels desterrats fills d...

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre e...

                          Enfinestrada a l'orient, l'aurora                           Jacint Verdaguer, "La pomerola" ...

De la calàndria escolto   l'albada matinera i el cant i crits de juli    de nines i d'aucells. Oh! amb sa capella baixa    del ce...

... Com dos gegants d'una llegió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars: són los monjos darrers de l'encontrada, que ans...

Tu arribaves el primer a la fita que ens empara. Tu oferies a Déu Pare el teu nom de Verdaguer. I el teu verd ens dura encara ...

En el silenci fecund d'una biblioteca evoco el teu indret natal: el meu. La font trobada: la llengua retrobada: el teu llegat. ...

Pàtria, et donà ses ales la victòria; com un sol d'or ton astre es va llevant; llança a ponent lo carro de ta glòria; puix Déu t...

I amunt puja i més amunt, com aucell de branca en branca: d'aqueixa cova damunt una altra en veu de més blanca Mes com la puja de...

Amb els mots que no dic s'emplena aquest silenci, amb els mots que no dic i amb els que dic, tal volta. Vosaltres els sabeu, que teni...

Puix Senyora anomenada de Montgarre ser voleu, siau-nos sempre advocada reina del mont Pirineu. Fragment extret del llibre: ...

Li fa veure Boí, eixa flor que es bada d'un caos de granit en les entranyes, i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes, l...

Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap a ponent declina me'n pujo a meditar. Amb la claro...

Les noies d'alentorn del sol a la sortida van a herbejar lo blat, lo blat de la cormina, lo bec ple de cançons, lo cor ple d...

Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda, m'apar veure't als braços d'Alcides gegantí que per guardar sa filla del seu cost...

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el...

Sens dubte, el Canigó és una prodigiosa maquinària poètica de precisió, que assoleix els seus moments més brillants en els cants centra...

Somrigué la muntanya engallardida com si estrenàs son verdejant mantell; mostrà's com núvia de joiells guarnida; i de ses mil c...