Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

Tots els camins de llum són nostres:                  la sorra,                  les hores                  i l'aigua. Totes les ...

No tinc estat i amb prou feines tinc nació. La meva llengua, però, és capaç de servar l'embat de les passions, dels odis, del desig...

vint-i-quatre vint-i-cinc vint-i-sis                              d'un en un                                     1972 Fragm...

Et dono la mà i recullo els teus dits. Et dono els meus dits i em condueixes. Guillem Viladot. Poesia completa .  1991. Vol. 3

Sabies el valor de la diferència i l'estimaves. Et meravellava el misteri de la matriu, la cova mariana on s'allotja la vida,...

Entre dos cels, avui té lloc un debat que et pintaria aquells lluentons als ulls amb què miraves, fit a fit, la càmera fotogràfica que ...