Mireu, és tan sols un moment. Contempleu com entra la primavera de sang verda. Preparo el meu quadern per escriure una estona sobre aquest f...

La Rosa Maria volia fer un pou i no li sortia, un pou rodonet amb crancs i petxines i algun barretet. Olga Xirinacs. Marina.  198...

                          a l Carles i l'Àngels. No remenis els somnis a la paret de pedra. Cada nit, para taula per les mans en...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

Tinc una barca molt vella, tota blanca, amb una estrella, l'avi m'hi deixa pujar, com m'agrada navegar! Vaig a l'Àfric...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i...

Pel camí, solitud de la pedra, camins del Priorat, difícils. Els ulls s'hi arrapen com un liquen, saben que el viure és curt. Sento...

Passejo de tarda pels límits domèstics. No plou encara quan s'acosta el nord. Aprenc l'entrada sàvia de les aigües i els anys mi...

Dins d'una cova del mar hi ha una cranca molt peluda, sorruda, que fa palanca amb les potes per fastiguejar una estrella vermell...

Baixen formes daurades per l'estor, insectes fets de pols de primavera: calquen les ales sobre el cos tot nu, voluptuosos dins l...