Sobre la meva mare no sabria dir res - com quan em repetia, et sabrà greu quan jo ja no hi sigui, i jo no creia ni en "ja" ni tamp...

En aquest poema jo no hi era, tan sols tolls brillants i nets, l'ull petit d'un llangardaix, el vent i la música d'una harmònica...

A la nit els monjos cantaven silenciosament i un vent violent aixecava les branques de les picees com ales. No he conegut les ciutats antigu...

                                             Tinc vuit anys Classe de música a cals veïns, els senyors J. soc per primera vegada a casa s...

Sempre enfeinades en el que anomenaven la cara pràctica de la vida (Plató es feia càrrec de la teoria), fins a mig colze en els mobles, ...

Llegeixo un poema xinès que algú va escriure fa mil anys. L’autor ens hi parla de la pluja que cau durant tota la nit al bambú que co...