El mar es deixa, humit, un bes sobre la sorra, se n'allunya i s'hi acosta, i un altre bes encara. I un altre bes d'escum...

                                        Per a Mayte Vieta El mar és un retorn. Matriu i sepultura, gira el seu rostre d'horitzó c...

R essò de veus llunyanes, transparències, núvols de fulles primes que, blaves, suren, s'embaulen i davallen sobre el mirall de l...

Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llu...

El refugi del temps, la terra que respira amb un gest mineral. Un horitzó de vida que flueix, incessant, incansable, de blat ...

S'asseuen a parlar, per trobar-se en els mots, els vells ponts transparents, perquè dansin les veus dins la casa de l'aire ...

Al Jordi, a l'Anna, a l'Antoni i, sempre, a la Mercè El capvespre s'imposa lentament i segura, i s'encenen els llums...