Prop d'un rierol on corria una aigua cristal·lina entre els créixens molsuts i les blaves veròniques, he vist resplendir sota el sol...

El vermell cau sobre les fulles mortes, sobre el vol de les últimes abelles. Els estornells dibuixen geometries fèrtils als llavis de la ter...

El sòl és sec; l'eixuta llicorella ens llisca sota els peus, i les gatoses esgarrinxen arreu, despietades, amb mil agulles aspres i punx...

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

Prenc ara un compromís amb la tendresa: Sabeu? la farina i l'aigua en comunió converteixen en pa la matèria. Assaonaré el que prenc pels...

Sé d'una cançó  que no em costà aprendre sense anar a lliçó: que el prat era tendre, l'ocell inquiet, altes les estrelles, el bosc u...

  Afores de Montpeller, a prop del Mas de la Merla, un dematí clar i serè que fa madurar les messes.   En un predís del jardí, els do...

Obre els ulls i desplega la negra pantalla i estén-la del tot obre bé els ulls fixa-hi els ulls concentra-t'hi concentra-t'hi...

dins el llit de mel del rusc l'abella es cargola fimbren les companyes per apartar el que atrapa i ofega fent florir l'esbós ...

—Treballadora fidel, amb el que trobo a les flors, jo que faig parets de mel. Josep Carner. Museu zoològic.  1998 Il·lustracions de...

                                                A Adrià Chavarria Campana de l'ermita del Mai més que abismes els ocells en el sil...

La canalla juga sola, la mare els vigila des del terrat; no hi ha massa cases, tampoc no hi ha cotxes: el poble és encara a mig dibuixa...

És tarda al camp. Retorna el que és senzill i clar. L'herbei tendral, les flors, ocells, un arbre august, frondós, damunt l'espil...

En el raconet del teu hort collim les darreres mimoses; el març tot vestit de raigs d'or ens fa l'oferta de ses roses. En el t...

  Recolzat al balcó, per on s'enrosquen les gentils i florides campaneres, per on com una verda catarata pomposament, tota raïms i pà...

Com a la fulla el sol, com a les arrels l'aigua, com al pol·len el vent, com a l'arbre la saba. Com al peix les aletes i la t...

Baixen formes daurades per l'estor, insectes fets de pols de primavera: calquen les ales sobre el cos tot nu, voluptuosos dins l...

Com en convivis d'èpoques antigues, eren el pa i el vi de veritat. I, al costat del raïm i les espigues, relluïa la flor de l'ami...

I a l'habitació, de les flors pintades als rajols en faig un ram, i amb els meus dits et busco com abelles per fer dels records mel...

¿Com diré mai l'encís d'aquella edat quan pels volts dels camins no hi ha atzavares, plauen les randes i les sedes clares i el c...