No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

Les teves mans són tot el seu passat: trenta anys d'amor al fons dels teus palmells. L'has vetllada durant tota la nit i t'ajeus...

                                  A la bona gent de pau A l'escola, el colom porta una oliva al gat, l'aranya fa un abric a la moste...

Terra xopa mirall del cel que a voltes banya de llum l'aigua i encén el fang latent entre les mans captiu al zel vel·leïtós dels...

Ves a dormir. Deixa que la nit et torni a vèncer. De fet, és el més fàcil: obres la mà i el globus s'enlaira, caus avall feixuc com una ...

Quan els enamorats es parlen entre l'arbreda i enmig dels mil carrers infeliços, quan abracen l'heura com si fos una cançó, quan tro...

llit d'un riu que fou i ara és còdol atrinxerat d'un entretemps incert i precari ara torneu, obreres del dir, insuflant-me una melod...

Saludar la fosca com una amiga. Cors que s'abracen fins a la nit de l'univers. Cavalquen.      Cavalquen. Mare, crinera on m'arr...

És arbre, l'espai que abraça entre les fulles i el brancam. Trajecte, el clar vial que, exultant, la vida et brinda per, finalment, conv...

Tenies set o nou anys i esmorzàvem; trobe que era un dia d'excursió, aquells viatges d'estiu en família que no recordaràs, en acaban...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

Les arrels del pas del temps han obert escletxes, cobrint somnis amb el tapís de l'oblit. M'endinso en el poema, la ment s'allib...

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre en un país llunyà, com és ara...

un Sol d'hivern i un Sol d'estiu van sortir a passejar per l'arenal agafats de la mà, i al vespre es van fer un petó amb gust de...

Hi ha dues maneres de difondre la llum,                               ser la llum que emet,                     o el mirall que la reflectei...

La paraula refà un món perdut. Conjura ombres, ecos somorts, i els eleva a presència immediata. Tornen els cossos que estimàvem ーamb una llu...

                                                            17 d'agost de 2017.                                  Atemptats a la Rambla d...

E stimat / estimada...             Abraça aquest ram             amb alegria i ventura.             Ell acull el nostre amor           ...