I aleshores nosaltres pobres cadells esporuguits que estimàvem l'estiu que creixíem al pati de la nit i nedàvem en l'abundància del ...

A l'esquena hi duc un farcell abundós, però lleuger i fràgil, un farcell que empara i empeny, un farcell amb lletres i ulls, tot d'e...

Abundor de la vida en marjades de rius elevant-se a ciutat, i emergint-ne en cimbells fent-se pau, quietud... El gra més alt que l'aigua...

Per la plenitud madura de l'estiu Deixaré que les meues mans rellisquen. Estendré els meus adolorits membres Cap a la terra pesada ...