Ell li besa les galtes de préssec. Ella no té l'edat, flor granada, ni té por de la mort que obre la boca com un oracle a les parets vel...

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

   El cel ja és tan madur que vessa dàlies per l'angle del pujol. Rera els teulats torna el llevant astut ― una vegada més ― a afa...

                          A Joan Mª Roger H auria volgut ésser inspector de boscos. Destinat a una província remota tota la vida anter...

L'asfalt es pinta amb aigua una ciutat al fons del seu abisme gris, calca confusos els arbres i les cases amb ulls d'al·lucinat ...

Si el dia és ardent i ens veda, terrífic, de caminar, aquesta acàcia fa un so d'enagos de seda. Altra joia no demanis que el jard...