Tots els meus poemes sobre la primavera romanen inacabats. Per culpa de la primavera que sempre té pressa, per culpa de la meva disposició q...

Camí que acaba, fragància que s'acosta: flors de bardissa! Buson Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu .  1997 Cal·ligrafia...

Ni vinc del nord ni vinc del sud, perquè el meu meridià recorre les pàgines d'un llibre en blanc. Recomença amb cada sol i s'acaba e...

La meva història comença de manera ben senzilla:          podia parlar i era feliç. O bé: podia parlar; per tant, era feliç. O bé: era f...

Va ser fàcil acostumar-me a ella. Era com anar girant a poc a poc  les pàgines d'un llibre de Borges que no voldria que s'acabar...

És quan acaba o comença el dia que m'agrada passejar pels carrers que tant conec i descobrir colors i figures, dins meu, que no h...

Hi ha una llum de vigília en un carrer estret de Girona per si goses tornar i endreçar -potser peça a peça- els mots d'un conte...

"Res no acaba ni comença. Les edats històriques es van superposant i hi ha qui té cinc segles" —em vas dir. Fora del temps, ...

Tinc una oda començada que no puc acabar mai: dia i nit me l'ha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla...