A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

Acaba el dia. El crepuscle estén les ales, acollint badalls de sol, somriures de lluna                    i claror somorta. Les ombres jugue...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

No en tindrem prou amb una mort per copsar l'ànsia del faisà que haurem fet créixer en captiveri quan mira el cel entre les reixes. No e...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

                      A Ricard Creus i Esther Boix HE VIST un jardí immens enllà les rels profundes dels aquietats ciclàmens. La terra és be...

       Cada home duu un carreu        per la torre més alta. Cada alçada de braços és la catedral fugissera que aixeca tot desig d'anar ...

Un cant arriba amb l'ombra deixada a la vora de les carreteres; caminem sols i no deixem d'escapar de l'horitzó que ens avança. ...

Pentines l'aire amb els cabells, el vent t'abraça. Dibuixes l'ombra d'un sol groc, i de la lluna, plena. Els ulls, de n...

E stimat / estimada...             Abraça aquest ram             amb alegria i ventura.             Ell acull el nostre amor           ...

Horitzó d'aigües. Silenci que acull la fràgil inclinació de la distància. Horitzó d'aigües. Memòria d'arbres. Ulls sota ...

La terra dels nostres pares, la terra dels nostres fills, la terra que hem fet nostra o la terra que, potser sense adonar-nos-en, ens ha ...

D'un viatge recorde l'espessor dels matins, els salts entre llambordes, les olors sorpresa que fan de guia i embriaguen de llum...

                        Heard melodies are sweet but those unheard                         Are sweeter                                  ...

Un tros de mar i un tros de carretera evoquen bells estius, en el record presents, ni a tu ni a mi no ens fa mal cap quimera; trenquem en...

Com un gran ram de roses blanques el teu record que m'acompanya, de tanta llum et soc deutor que em sobra espai i em sobra tarda, to...

La concepció que Maria Àngels té de la poesia és oberta, acollidora. La poesia ha d'esbatanar-se a tots els corrents poètics i ...

cada lluna, cada boca que l'acull. en cada boca, una lluna. en cada càntir, un ull de llum que la lluna emmiralla. jo, l...