A la paret de pedra hi ha un altar de roca foradada, com un cor obert completament, d'aquesta casa. Que gran que se'ns ha fet quan h...

Fa un dia rúfol, avui. La petita es neguiteja, es belluga, es remou, massa hores engabiada. «Juga un xic», li diu el pare. Se'n va cap a...

Tot allò que puc fer amb imatgesᅳ Mira, he sortit. He sortit: amb imatges. Amb paraules m'has demanat que em quedi. No m'he quedat, ...

«Aquesta mar havia estat blava, innocent la seva escuma cavalcada d'infants riallers. Olives de soques antigues oferien crineres de seda...

T'estàs fent mentre et vas fent la casa com si les dues fóssiu igual de valuoses, el teu resguard i tu, a dins d'altres resguards: l...

Posa les paraules en la fornal de la vida, escalfa-les amb la calor del carbó de la passió, posa-les en l'enclusa del teu temps, aplana-...

mira't el cos xiuxiueja no hi ha cap casa com tu ー gràcies De:  florir Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2018 Il·lustracions de ...

Trenta-sis em fa pensar en combat. Avui que no em sé dir, vinc a la plaça. Trontollo i soc sense sintaxi. Veig arbres amb fulles Marça...

                    A Virginia Woolf Cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes. Més enllà del sol viurà...

Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Quan tu deies «amor» un ocell s'encenia a cada branca. Prenia foc l'hora exacta, la que calla, la que el pecat el viu però no l'...

Que m'ompli de llengües el teu mot, que un cant teu canta més que dir que més. Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu. Un forat per ...

Quan per la tardor, se'n va l'oreneta no li dic: Adeu! Li dic: A reveure! Ferran Agulló De: 34 poesies per aprendre i recita...

Algun vespre, tardíssim, penso què pensaran els fills dels nostres fills allà a sota del mar sobre el canvi climàtic. Roc Casagran. L...

Perquè crec en les paraules, viatjo cada nit al món del silenci. Rosa Maria Arrazola. Rai . 2014 Pròleg de Maria Antònia Massanet. Premi Ciu...

Heu-me aquí, asseguda sota un arbre, a la vora d'un riu, en un matí assolellat. És un fet ben sotil i no passarà pas a la història. No é...

Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

Quan a l'albada la llum obrirà els finestrals on dorm la teva ment, sabràs que res del que veuràs no es deixarà a l'atzar. Des dels ...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

Sobre la meva mare no sabria dir res - com quan em repetia, et sabrà greu quan jo ja no hi sigui, i jo no creia ni en "ja" ni tamp...