El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

Ha passat hores davant la pantalla fent descobertes d'adreces i noms, ha omplert de lletres i xifres i símbols tot un disquet, gaire...

No, no t'enyoro. Ni tan sols rancor no et guardo. Per què? De què em serviria odiar-te? La calma de l'absència és única i el ...

Tenim aquell camí, tan llarg per córrer i algun destí ignorat a les margedes. És l'hora de les hores, en recolzes de l'ombradís, ...

Tot elegant el vailet amb el seu plomatge diví se'n va a festejar pel camí. Estarrufa un arc iris quan ensenya els colors i s...

Tira pedres al riu per veure el cel com salta; si el blau li fuig dels dits, li queda a la mirada. L'infant escolta el cel com can...

La terra em fa un senyal secret i diu adeu Jo li responc a reveure Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots.  1997

Aprendre a delectar-se en l'escàs marge de temps com si fos tot el temps del món. No córrer mai. No tenir mai cap pressa. Trobar el d...

Desembre, fina ventada esbandidora d'enguany; cada clavell de l'anyada ha anat perdent el company. El cor ha tancat la...

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall. A la nit, si venia, ho fa sense avisa...

El sol que no surti avui i que tornin els estels que jo t’he de mester a prop per jugar amb els teus cabells. Si tu toques i jo cant ...

                     In memoriam Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern, diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres. Su...

... Fer un poema com desplegar una àmplia acció de gràcies, com respirar una alegria primària. Un poema com un adeu inajornable. Un po...