De fa dues nits sento l'òliba cantar I voldria tirar-li una pedra perquè fugís, Però he sabut que aquest ocell és sant I que amb ...

La ciutat esfullant-se a la gola oberta del bosc. Mudes, les branques dels cards s'hi adormen. Funestes com la nit les conques se m'...

 [...] sembla com si la vida llisqués més fàcilment            en aquests jardins de preservada intimitat.                                  ...

                Who hateth thee that I do call my friend?                             William Shakespeare, sonet 149 Aquell hivern m'hav...

T'ompliré el bressol      de palleta fina sense gens de boll,      sense gens de pols. Encendré un bon foc      perfumat d'espígol p...

                              Després de Tàpies Quan penses que el veïnat ja s'ha adormit i ja no et pot abrigallar cap ésser...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

La vinya donava maragdes a la pal·lidesa del mar. ¿Per què es desclou la llum de l'alba si tu no li'n feies senyal? El món naufraga ...

Que algú em perdoni he trobat                suaument    a casa els avis un llibre encès per una estrofa meva de temps vestida M'ha dit ...

S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell...

El temps no mai escrit és temps de roques foradades per on s'endinsa el mar i el cel hi esdevé fràgil, com les hores alades que rossolen...

En el parc d'atraccions hi amago les meves penes. Quan la roda gira, els colors de la multitud s'unifiquen. La sola imatge d'un ...

Com un llop és el vent Que baixa dels munts al pla, Als camps vincla el gra Per on passa corprèn. Xiula en els matins clars Il·luminant case...

Vaig pel món cercant la llum, que em cal llum pels meus sentits, per menjar i beure i per l'ànima! Vaig pel món i en llit de llum m'...

El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblid...

I en àrid lloc vaig dormir-me sota un sol de foc; després, amb la parpella encar no ben desclosa, vaig veure que una planta hi havia ...

                      A partir del tema "Je dors"                                   del cantautor Hugo Mas Fora, la lluna é...

Per la nit, quan sec al llit, miro per la finestra i veig una orquestra. Una orquestra d'estrelles que són meravelles. Cinc toquen ...

El vent de la tardor arriba, Amor, amb remolins de cendra de tants focs que al llarg d'aquest estiu han cremat. Però el bosc és pl...