[homenatge a Joan Guinjoan]   Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et sembla que només hi ha ...

Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics? A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el sil...

Penses al teu estil mentre floreixes, d'alè espiritual d'aire endolceixes, estranya inesbrinable tan gentilment propera, pregona ini...

La vida s'escriu amb les mans, mans obreres dels dies i els afanys. La vida s'escriu en els passos gràvids, en els somnis alats. La ...

Hi ha uns camins per l'aigua i uns camins per la terra. Les gents d'aquests indrets coneixen els pendents i les marees, i l'a...

"Res no acaba ni comença. Les edats històriques es van superposant i hi ha qui té cinc segles" —em vas dir. Fora del temps, ...

També és Nadal a la vora del mar on el seu bleix té remor de nadales, il·luminant el mirall de les cales, cua d'estel, la llanterna d...

S'origina el viatge com la pell, damunt els vius fragments d'altres viatges. Així sabem que la sensació és el present de nombroso...

Voldria parlar-te arran de boca i dirt-te que el teu afany no és tan sols teu. Que cada dia, eixuts, erms i estèrils morim est...

Aquest poema de tot l'any és una endevinalla, ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s'ho calla. És d'aquest any?, ...

Lletra a lletra m'he fet un lot d'imatges, m'he buscat, poc a poc, pels meus prestatges plens de pols, com el pis dels me...