Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics? A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el sil...

Penses al teu estil mentre floreixes, d'alè espiritual d'aire endolceixes, estranya inesbrinable tan gentilment propera, pregona ini...

La vida s'escriu amb les mans, mans obreres dels dies i els afanys. La vida s'escriu en els passos gràvids, en els somnis alats. La ...

Hi ha uns camins per l'aigua i uns camins per la terra. Les gents d'aquests indrets coneixen els pendents i les marees, i l'a...

"Res no acaba ni comença. Les edats històriques es van superposant i hi ha qui té cinc segles" —em vas dir. Fora del temps, ...

També és Nadal a la vora del mar on el seu bleix té remor de nadales, il·luminant el mirall de les cales, cua d'estel, la llanterna d...

Voldria parlar-te arran de boca i dirt-te que el teu afany no és tan sols teu. Que cada dia, eixuts, erms i estèrils morim est...

Aquest poema de tot l'any és una endevinalla, ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s'ho calla. És d'aquest any?, ...

Lletra a lletra m'he fet un lot d'imatges, m'he buscat, poc a poc, pels meus prestatges plens de pols, com el pis dels me...