Mires la tarda recollir la seva llum per entre les fulles transparents, esgrogueïdes. Queden algunes roses al roser cansat alguns cants en l...

Damunt les aigües quietes del mar la lluna plena s'atura. Les vinyes semblen uns llacs adormits, les barques ombres de plata que fugen. ...

Jardins. M'emporto només aquest tan fràgil record de roses marcides, que s'allunya sense retorn per l'aigua. De: El caminant i e...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

Rateta, rateta si vas a la font no caiguis a l'aigua perquè no hi ha pont. Rateta, rateta quan passes el riu no mires el sol que no tot ...

Damunt de l'aigua un crit es desfigura: pont d'esperança. De: Primavera Jordi Sala. L'instant obert .  2015 Prò...

L'aigua s'estimba, quina estampida de cabelleres folles! De: Aigua Carles Mulet Grimalt. Naixement d'Islàndia .   20...

No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Per olles Breda, per pedres Hostalric, per aigua bona Arbúcies i Sant Celoni per ric. Popular De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n ci...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

           a l'Arno amb infinita tendresa... Miro avall i no et veig el fons, s'escampa com el gram. Miro lluny i no et veig la fi, ...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...