I el mar, emmirallar-se en la blancor de l'aire. I abolir la frontera ᅳque era això, l'horitzó. I respirar les boires en l...

     El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

Si en altres llocs s'obren calaixos i panys, aquí és hora que la boca torni a descloure's: que restitueixi l'aire prestat, una g...

El sol no entra per les parpelles closes. Enlluernem-nos! Si no l'escolto, la mar no tindrà boca ni res a dir-me. Parem l'oïda; fins...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

                     A Marià Villangómez —Poetes, reconec els vostres mots —em digué. I era cert. —Tous pensaments arrecerats hi dormen—conc...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

Titil·la l'aire roig entre les branques. Misericordiós ha fet entrar la llum dins de ma casa. Miramar, abril de 2022 Maria Josep Escrivà...

La trapezista roja estima el cavall verd com el dia, la nit. El gall i el peix ho diuen i els músics pinten l'aire de cel i mar i pau. M...

Talment la idea d'un il·luminat calgué, un dia, donar bona fe de fetes diverses i actes comuns. Quan es decidí d'aparcar el saig fou...

Inaugural uncertainty, a shocked prelude in which everything wavers until the parched prehistoric ledge breaks out in spots: three, four, li...

La lluna em farà miliciana, prodigi de llum , per combatre les sàdiques presons de l'aire amb vísceres atzar, i ràbia. Joan Tomàs Martín...

Els qui vindran, temps a venir veuran un dia el que veig ara: La neu com brilla al dematí, la neu deserta de la tarda. Gota sorgida del mira...

L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som al gran cor de la terra, al primer dia. L'escuma esclata a les parets de pedra, ...

Cada matí en llevar-me prenc possessió del món -que em posseeix- amb la mirada; comunió feliç de dues transparències: les meves còrnies i l...