La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Si penses que les coses bones ja venen, I que el món millorarà, no continguis l'alè. Tu ves al cementiri, i a veure què et diuen. ——————...

Bufa el vent i tot canta i és de nit i tot calla i tot canta i des de dins del cantar tot - perquè és que canta tot - algunes coses callen u...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...

Escriure, fer-se centre de la mirada de l'altre: una mirada que tracta d'hostatjar-se enllà de les platges del somni; un altre ...

Quan arribi el dia De deixar de ser pell Em vull invisible Com l'alè d'un pardal, No molestar a qui dormi En flassada tova I tenir t...

El mar, el vaig sentir com cada nit d'hivern arraulida al fred llit d'aquesta casa: es passejava ronc entre el meu son, udolant com ...

En l'aigua clara del gorg em pren una gelabror que m'estela l'ànima, que m'atura l'alè i que em nega, per uns instants, ...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

El sol la solca, s'hi abismen els estels, s'hi esbrava el vent, els núvols l'assaonen. Li és llast la terra, i àncora segura, i ...

Reps les històries que t'escric dins les postals? Són estrictes disseccions del paisatge. Tu que fins li pintes l'alè a la natu...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

La saviesa dels romans rau al seu cervell, la dels indis en llur fantasia, la dels grecs en l'ànima, la dels àrabs en la llengua.   ...

La ciutat suspèn l'alè. Uns nens, de cos lluent, salten de les roques cridant com granotes. La marinada escampa sobre l'asfa...

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta, sobre l'ample terrer l'han combatut a ras. ―La flor de l'esperança, minúscula i...

Respira fort, que l'aire és teu i l'aire i tot et poden prendre. Un cop ja l'hagis respirat és carn com tu, és alè teu que ...

Trobar-se al mig del matí dividint l'alè de l'aire amb les síl·labes dels ulls... Aus de migdia que contemplo, signes que esc...

L'he vista. Uns ulls que no envelleixen mai. I si en busquen uns altres per abocar-se a una ànima, viure un insondable vertigen, en...

La rosa té un batec de cosa viva que forma part del nostre propi alè, i quan l'abril encara no ens arriba ens enyorem, i ...

                                  l'alè de les glicines.                                            Marià Manent Allau, cascada, d...