[homenatge a                   Joan Guinjoan] Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et ...

Cau la nit i tot sembla foscor. Però, de sobte, una espurna i a l'horitzó de llevant esclata una llum diminuta, ínfima, gairebé insignif...

Potser fou un galop de poltres i de jònecs, un sord clapoteig pels bassals buidant sang que feia més de trenta anys que era estancada i espe...

                       A tu         ulls clars... de rutilant mirada, grisor nacrada, frescor de matí; fulgurants estrelles d'una nit mo...

Extraordinari pot resultar un poema descrivint l'alba. Però mai les paraules seran prou lluminoses. Joana Raspall. Arpegis : Haikús . 20...

El Matí, que només ve una vegada, rumia si venir dos cops Un Sol Matí amb dues Albades fa de la vida un sobtat Valor. Emily Dickinson. Aques...

Vós heu estat, oh mare, sol perenne d'amor que ha preservat la meva albada. Pogués jo ser del vostre lent capvespre el fidel reconfort, ...

He tornat a l'Empordà al lloc on em van forjar, tot l'entorn m'ha saludat amb perfums de llibertat. Albades marineres ...

Des de l'ombrívol miratge del somni la nit s'aboca als renovats sorolls, mentre s'escapoleix un raig pels finestrells que de...

¡Oh flor de sàlvia, cosa divina, blanca i morada, reina i beguina! Vens a l'octubre per a sentir que el cel s'esblaimi, que es d...

La meravella d'una llengua a cau d'orella       dictada per uns llavis aurorals;       la pell eixuta, la gruixuda cella de l...

La remor dels arbres els ulls que s'obren com l'albada La cançó que viatja en cercle impàvida Natividad Ayala. El cel ...

A l'albada del temps oberta al sagrat com flor i essència gravita la unitat en els ulls de l'home assegut en soledat Mentre ...

                       Recordant Goethe. Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No ...

Tinc la casa voltada  d'un rierol molt clar. I dins de l'aigua no s'hi fa mai vespre; la lluna sempre hi és, endiumenjada, ...

No, no t'enyoro. Ni tan sols rancor no et guardo. Per què? De què em serviria odiar-te? La calma de l'absència és única i el ...

Com un riu que esberla el dic i flueix incessant cercant un llit, m'arruo jo entre florits aiguamolls i nius d'ocells d'aig...

Podeu dormir, fills meus. Heu vist? Eren coloms, coloms de pau. Avui, són als Museus, els coloms de pau. Hi ha Museus de coloms de p...

En la pau clara de la meva estança sovint hi neden els peixos en calma. I jo, laboriosa, amb la roba blanca, he confós ta absència amb m...

Madona de Sa Cabana aixecau-vos de matí i veureu el sol sortir vermell com una magrana. Aixecau-vos per obrir les finestres a l'a...