El cor és un llac de sang. La carena del vaixell, la quilla del somni. Invoco la nit perquè em parli i porti, en la claror flonja de l'a...

Saludar la fosca com una amiga. Cors que s'abracen fins a la nit de l'univers. Cavalquen.      Cavalquen. Mare, crinera on m'arr...

I Sobre la gropa d'un cavall de pell rosa avança l'ambre de la vostra infantesa cap als flancs de la terra. II Llum de llimona, mati...

Visc de bestioles vives i em penso que no és pecat. Si us sembla que us he envescat, m'eixugaré les genives. Mireu quina cosa fina amb m...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

A trenc d'alba ve l'aurella orfe de mapes, revinclada i embaumada de terraprims, a estirar-se en sol silenci per l'aigua blanca ...

De la pluja a ple sol del núvol a l'estrella, tot és primavera amb els seus colors. Així d'un cap a l'altre, d'un vers fins ...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

La llum plagiària de la lluna, la seva forma de brillar que és la ferida de la nit i epitafi sagnant del dia i dels ossos del sol sepulcre i...

Deixa que tot s'esborri i, a l'alba dels desficis (quan tot es fa visible i gràcils ens retornen els corriols del bosc vora el riuet...

Hort de les dàlies! Quan reprenem el pur diàleg amb l'alba, íntima i oculta, de nostre jo? Quan tornarem al clos original, intacte, al t...

Deia el poeta que els adeus eren mans esteses cap al mar, vers els barcos que fugien amb les cobertes carregades, cap allà on les ones lluïe...

Freda de nit que se'n va i de rosada una herba poca ens enfebra el turmell; l'aire és a punt per al cant de l'ocell: l'alba ...

Sé que un amor pot tornar-se blanc com quan es veu l'alba que tothom creia perduda. 一一一一一一一一一一一 So che un amore può diventare bianco com...

Donem-nos la mà, és l'hora de l'alba. Donem-nos la mà que l'ombra se'n va. Desperta, rosada, la pau del jardí. Amb l'últ...

Cinc-centes albes més endins ancoraràs damunt la mar. Navegaràs un altre món desconegut. Tendràs el cor eixut i, dins el pit, l'àn...

         I No som silenci. Podem dir la tristesa, anomenar les albes. Sabem que és la tenebra callada sobre els llavis. ...

Enllà lluny,                    enllà al nord hi ha un silenci verd que canta entre muntanyes amb ulls blancs l'alegria de l'...

Tots els poetes parlen de la rosa I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat. Però estimem més que la porpra de totes les roses El front ll...