Què queda en la vida sinó la tendresa? Innombrables vegades he pensat en ella. No tinc cap dubte, ni cap incertesa, em trobe vulnerable al s...

                 A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

La tempesta ha passat i ha impregnat l'aire. Tot viu i alena com al paradís. Als gotims que lilegen, en tot l'ample, s'...

Marc Giró, quan siguis gran no et creguis ni gens ni mica de les coses que et diran. Creu en el que trobis tu, i veuràs —i cal cridar-ho!— c...

escolte el pas d'aquella que camina sobre els meus passos. entre la flama i la fusta, entre l'ara i el sempre o mai, soc una altra a...

La teva carn nua, caminal del goig! A la nit, trobàvem la lluna als llençols, i un manat d'espígol, al pentinador. Alenada tèbia, ...