Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

V aga entre somnis la cançó amb tremolors de melangia. És ressò càlid d'infinit la melodia. Vola dins l'aire la cançó -...

Què dius, infant amb el teu gest lliure i la joia al rostre...? Dignifiques el món només en néixer. M'arriba de tu la força primigènia d...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

M'ha semblat sentir una altra vegada les papallones dels teus llavis sobre la galta bullenta i he vist les seves ales tremolar i cremar-...

Sota la pell, qui sap si calla un món. Qui ho sap, si el món que calla calla la por o la fe rere la fam dels porus: baden el bec com els pol...

Perquè es distregui del fred el dia de la nevada, àngels fan al son d'hivern un coixí de plomes d'ala. Fragment Josep Maria López Pi...

No em podia imaginar que em trucaria un ocell i em diria que volem plegats per aquest món. I encara que jo sense ales i ell sense rostre hum...

Al falziot dalt del niu li ha fallat el peu i al cim de l'escala cap cot i arronsat jeu, les ales no l'alcen i el fat té nom de gat....

Fes-me un poema d'amor amb engrunes d'un capvespre, enfilalls de lapislàtzulis enjoiant l'abaltiment. Fes-me un poema d'amor...

Durant deu anys no vaig deixar mai els meus llibres. Em vaig espavilar i vaig rebre lloances immerescudes. No dono gaire valor al lloc tan a...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

En el teu cos branques blanques de núvols s'escolen d'aigua. En les hores del meu, un balsamari d'ales. Francesca Laguarda i Dar...

Es veu que a Nova Zelanda hi viu un ocell sense ales que surt sobretot de nit però, és clar, no pot fer volades! Es diu kiwi, com la fruita,...

Em sentia batre el cor com les ales d'aquell ocell. Va començar a ploure i no vam veure més la lluna. Havia pujat al vagó amb un bitllet...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

T'he despertat: tenies la cara plena de sol, i tanta llum sobre la llum closa dels teus ulls! Jo mirava les palpitants parpelles com l...

Salta la balda i no en va trena vida a camp ras d'illa. Que l'ala avida entre les nits i els dies deveses vives. Trenen les ales rem...