La poesia, pregària de mare. I el cant, el plor del meu infant. ** La música és l'aliment de la meva fortalesa. ** La tragèdia és no pod...

A través de l'aigua ho aprens tot. Gairebé. El peu d'una foto buida. La soledat sonora, la sents? Tot el verí. Però no el recordes. ...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

Aquests forats que tens a les galtes són pous que resguarden l'aigua de les pèrdues per convertir-la en l'aliment d'un nou somri...

La plenitud de lluna en mi A la intempèrie visc enyorant les dones sàvies de la tribu portadores d'aigua i d'aliment Una remor sota ...

D'un sac de farina havia fet coques dolces de regust de llima. Havia arrebossat aliment per cossos i ànimes, havia jugat a fer-la volar ...

No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per arborar ma joventut. No calma el mar ma set inextingida, ni omplen mon pit els aires de s...

        A qui cuida el tronc màgic Si el Sol dormilega fa poca escalfor, la colla s'aplega a prop d'un tió. Tothom l'a...

Pols blanca, llavor de vida. Cor d'aliment        de qualsevol taula. Lola Casas. Blanc , 2008 Il.: Pere Borrell