¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

Aquest és el nom del meu rival. Qui t'allunya de mi. Però com si es tractés d'una altra dona envaint-te el pensament, lluitaré per d...

ESTIMES els esculls del mar de sempre, perquè l'esglai del risc t'allunya de la mort. Et plau el clapoteig de l'aigua en els nie...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

T'has enfilat com l'heura en el casal de la tardor on jo igual que el bosc també dormia. Esmunyedissa l'heura s'ha arra...

A la sortida del túnel va tornar la llum. La veu s'aparellava al sotragueig, i m'adormia. Era pura mel, una cançó de bressol. ...