Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

Els teus ulls són ocells dins nius ombrívols. Quan jo he tocat l'escorça de l'arbre, s'envolaren cap a mi. Ara em viuen a dins e...

Aterrats per saber dir el goig, per ser vençuts per la joia del grèvol que neix al camall dels éssers extingits. Vam beure'ns el paisatg...

Les ones, bressol     de cresta colpidora, amaguen     sense pietat l'angúnia dels crits del silenci. Lola Casas. Blau.  2008 ...

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall. A la nit, si venia, ho fa sense avisa...

Aquestes tardes d'ulls brillants, ocres i lentes com el brandy dels bons temps, ¿no et tornen un regust culpable i tendre de quan ...