La llibertat és una cantata a la llibertat. Si es creu, o mana creure que és més que un cant, és perquè tan sols no és un càntic. La llibert...

Que moltes coses no es veuen, com ara la maldat o les vitamines. Que d'altres sí: l'amor, que és com carregar a l'esquena un emo...

Mira més enllà del gest fosc que dona la por, la manca de confiança i la feblesa. Sigues capaç de veure la fortalesa, la capacitat d'amo...

Diré llimones, pomes rosades, roses, sal i petxines, i es pensaran que passes entre els jardins i l'ona. De: Calidoscopi de l'amor C...

Vermells, amic com només n'hi havia en temps de Catul, en els seus colors lents en el·lipsis, t'ofereix flors de ginesta en un límit...

Entre la vinya i el mar estreta franja. Repòs de barques que el mar s'endurà endins quan s'amagui la lluna.        ............... H...

Fem un cant a l'esperança ja que el Nadal ha tornat! Si bé l'odi no descansa ens espanta la maldat. No podem tancar les portes quan ...

Inventem-nos un cant. No són vàlids els compassos que marquen els altres. Inventem un nou ritme amb paraules que, sortides del lla...

Quan tu deies «amor» un ocell s'encenia a cada branca. Prenia foc l'hora exacta, la que calla, la que el pecat el viu però no l'...

Que m'ompli de llengües el teu mot, que un cant teu canta més que dir que més. Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu. Un forat per ...

Enigmàticament ens ho diu la lluna: les manques del massa amor soles s'atenuen. Només el desamor desmembra els espills mancats de mirade...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

Entre lletres de fibra de vidre: sons de greix amorosit. Enfilat cap al blau el nostre amor s'estén com un camp de blat madur. Perquè fa...

emoció i potència  transformadora de la vida    l'amor    el trajecte. Quan els dies es tornen brillants, líquids, surant dins ca meva  ...

Estens la mà al fred de la nit, al plor de l'infant que fores i que retorna en la soledat. Aquí gemega la vida i es plany de si mateixa,...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

    IN MEMORIAM*                I Si encar la terra esdevé més inhòspita, si s'esberlen les dreceres d'antany que ens duien als cels...

A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...