A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

Remor de barques, de mar i de gavines, perfums de flors que ja han esclatat. Et veig dalt la carena i et caldrà, d'ara ençà, con...

I em miraran expectants ben àvids de la meva nuesa. Però jo porto abrics descomunals i vaig on les insurreccions ancoren. Laia ...

Sense voler,                     he trobat en quina dignitat arremolcar-nos, on decantar els propòsits, el temps, tu què t'has creg...

Cinc-centes albes més endins ancoraràs damunt la mar. Navegaràs un altre món desconegut. Tendràs el cor eixut i, dins el pit, l'àn...

No naveguis, ara, que les barcasses ancorades remouen, esmolades, velles tempestes de sofre i plata. Espera que passi: tot és ferralla. ...