Jugo amb follets i fades. Cuino grapats de sabors. Exploro la mare Terra         amb mapes de molts colors. Aprenc de totes les aus         ...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

Em tremola el buit d'entre la pell i els ossos cada vegada que aprenc que qualsevol veta del món és susceptible de ser immensa....

Aquest és el nom del meu rival. Qui t'allunya de mi. Però com si es tractés d'una altra dona envaint-te el pensament, lluitaré per d...

Volem deixar d'estimar-vos, amics de l'escola, companys de feina. Pares: ens agrada imaginar com decebre-us, amagar-nos després, en ...

LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

A la taula hi érem tots, però la casa estava buida, només s'escoltava el ning-ning de les culleres picant els plats quan es sumi...

El martinet blanc aprèn a volar enmig de meandres iridescents, i és tou, aquell llot on el cabirol erra amb saltirons, com si es defensés de...

Les teves mans són tot el seu passat: trenta anys d'amor al fons dels teus palmells. L'has vetllada durant tota la nit i t'ajeus...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

                             Vam néixer a temps.                                    BOB DYLAN Te m'estimo travessant-me quan t'esque...

Impulsa un batec, esclata, entén que vol créixer, brollar, trobar potser un dia, qui sap si llunyà o no, allò que anomenen plenitud. I es de...

L'ofici de viure la vida no ens l'ensenyarà mai ningú, s'aprèn pas a pas, dia a dia, i ningú no el pot fer per tu. El primer pas...

A través de l'aigua ho aprens tot. Gairebé. El peu d'una foto buida. La soledat sonora, la sents? Tot el verí. Però no el recordes. ...

el vell aprengué l'ofici del pare i aquest del pare de son pare. La construcció de la maneaba requereix la invocació dels esperits dels ...

Cepat, Déu me val, mig dropa l'esquena, m'aturo al portal de la quarantena.   En ma gorra bruna dues flors hom veu: el desig és l...

Alexandria va ser la seua pàtria, en ella va nàixer i en ella va morir. Infància i joventut perdudes jauen dins la boira de Londres. La parl...

De cada cent éssers humans, dels que ho saben tot millor, n'hi ha cinquanta-dos; d'insegurs de cada pas, quasi tota la resta; dels d...

QUE VA I VE, LA VIDA ho sabíem abans de saber-ho, i que abans del declivi hi ha sempre un únic cant de vast excés d'amor, també. Però qu...

                                   A Carme Ballús, per "Dies petits"                                           Minut 13:59, a you...