el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

                    Sonina d'alexandrins La serena mirada em parla en quietud del teu fer tan valent, pels senders de la vida; potser pe...

L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som al gran cor de la terra, al primer dia. L'escuma esclata a les parets de pedra, ...

Quan bufa el nord, escabellant el saule i rebolcant-se esbojarradament, parla tan fort que tot seguit entaula una conversa d'amics entre...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

Ara que ja de tanta cosa torno... No em pregunteu, que no sabria dir-vos per quina brida m'he sentit lligada. El cor encara vol tor...

ara que els llums resten encesos i les revistes sobre la taula ara que la radio calla i la pluja sona més fort ara que la teva veu és pura i...

Dins de la meua absurditat i en veu molt baixa diré, ara que puc, que soc feliç, fent un discret somriure per a la posteritat. Irene Verdú, ...

Un dia devia caure un cel que no és el d'ara i devia deixar tots els colors sobre aquest arbre com una altra neu o teranyina. Alba Camar...

Pel rost corriol no cap clariana minva la inhumana crueltat del sol.   Trobarà el consol que el bosc encomana, l'infant, que demana joie...

ara (més a prop nosaltres mateixos que nosaltres) hi ha un ocell que canta dalt d'un arbre, que mai no canta dues vegades el mateix i en...

Això passava a la tardor i els mots no delataven cap ruptura. No podia sinó fer una tarda benigna perquè cap gest no fos desmesurat o estèri...

Els teus ulls són ocells dins nius ombrívols. Quan jo he tocat l'escorça de l'arbre, s'envolaren cap a mi. Ara em viuen a dins e...

Aterrats per saber dir el goig, per ser vençuts per la joia del grèvol que neix al camall dels éssers extingits. Vam beure'ns el paisatg...

Replegat en la pols com una fusta vella, l'ocell que vola sol bat fortament les ales: per què el seu cant degut és un filet de sang i l...

D'un sac de farina havia fet coques dolces de regust de llima. Havia arrebossat aliment per cossos i ànimes, havia jugat a fer-la volar ...

Tant de bo la incertesa fos tangible, de color turquesa o de gust agre. La sabria distingir quan em festeja els somnis. Tan de bo els anhels...

El matí quiet al blau de la finestra: foc i aus anant-se'n. I ara de nou, drings de llavor antiga de fa cent arbres. Aquest dir estè...

                                  this kind of bird flies backward                                                           Diane di Prima ...

Els noms que tenen sonen d'allò més bé: Andròmeda, les Ósses, Pegàs, Sageta i el Cotxer. Qui els sabria dir tots sens perdre el fil? Si ...