Estimo la vida petita de seure a l'entrada per veure com passa la gent, com es mou un pardal, com s'inclina la tarda en les cases de...

El carrer per on passeges els dubtes                  no té neguits;         tampoc te'n treu els teus. Parles, però, amb l'asfalt, ...

Tres o quatre colors es planten davant meu al ras de terra, sense cap altre propòsit, ni ordre ni acció aparent, que aquest de plantar-se. E...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

Tu mira aquest tudó. No hi ha ressentiment. Jo també he viscut a les branques. Recordo la dolcesa penetrant, l'empara de la fust...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

                 Soporta la ira del cierzo                  igual que un barco a la mar.                  J. A. Labordeta, La savina Amb el ...

a Ramala els vells juguen a escacs en el cel estrellat la darrera jugada ignora la llum o la foscor l'ocell engabiat en un rellotge salt...

Han callat les cançons i els borratxos. Que, ben d'hora, demà, cal llevar-se. Mor la llum a les isbes. I els nanos de la festa retornen ...

Els destins complexos que no sabem ni volem saber són aquí. Ens miren rient i ens fan pessigolles tal com el vent fa fimbrar els plançons de...

Corre l'aigua. Ruixat ardent que arrela. La canoca de blat de moro creix. La tija de la userda. Creix. La figuera obre els ulls i...

D'una riba a l'altra, els mots, com un riu, van regant els arbres, la terra, el món: el viure hi germina, pàgina fecunda, natura fer...

tant que havíem temut una tempesta un huracà un cicló   vidres trencats l'aigua del mar vessant-se pel passeig arbres caiguts   setmanes...

El vent i la pluja, agafats de la mà, envolten el teu arbre, sacsegen les teves branques en aquesta tempesta que avui marca les hores. Argil...

El Jo que se m'imposa gairebé com un deure arrasa amb les idees actituds i conceptes desallotja la pensa desocupa la ment ...

El so discret i esmorteït del fruit caigut de dalt de l'arbre, entre la música incansable del gran silenci al bosc humit.               ...