La llibreta s'omple de branques que surten dels marges. En un dels papers s'hi entreveu un petit arbust. Si la naturalesa m'expl...

Ho tinc observat. Si entro al bosc i hi aboco un perfum de públic, el bruc és l'arbust que menys s'hi complau, el que menys s...

Vesprada al bosc. Entre branques, la llum pinta clarianes d'un groc de febra. Els amics busquen bolets on a mi se'm revelen poe...

Capaç de viure de quatre xàfecs, el llentiscle creix als alzinars i les pinedes, també entre coscolls, a les garrigues, i en vessants ben...

El verd és el meu color... el d'aigua de pluja, el so. El tacte? El vent a la pell i d'aquest sol, l'escalfor. No seré ...

Deu baies són suficients per emmetzinar una persona. El rossinyol s'hi aixopluga, les picoteja, se les empassa i, oh prodigi!, n...