Ser atacat de sorpresa per brises, colors i aromes. Quan l'aire està ple de so, respirem música (si algú esternuda, potser ...

             Bressol de cultures, domini de Posidó i d'intrèpids herois,    escenari d'aventures inoblidables,   pàtr...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

Has posat ritual a les hores, vols trencar aquesta monotonia d'agulles d'estrès que et marca el teu enemic: el temps. Encens amb un ...

Espitllant el blau del cel i el volt alt de la gavina la piscina cristal·lina posa al clos fresquívol tel. Raja la font subtilment entre mur...

Quan m'abraces no m'encercles.      Salte, sure, brille vivíssima... La llum brolla del nostre interior com en un castanyar.      Me...

Als arbres del sud hi ha una fruita estranya, sang a les fulles i sang a les arrels, cossos negres es gronxen a la brisa del sud, una fruita...

Com qui vol fer arreplega de colors i d'aromes enmig del gel perpetu on no creixen les flors, així em pren, de vegades, l'esperança ...

Les dones, si són ocells, aterren en tu com si fossis una branca. Tenen peus alats i una aroma de núvols. Quan marxen, estires el coll i no ...

En el cor d'aquesta poma hi ha un piset ben arreglat. Amb un cuc bona persona que fa un temps que el té llogat. Hi respira bona a...

                                      A Josep Palau i Fabre No tanquem les farmàcies. Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis ...

La poma la més fina que es pot collir dins l'hort, és la valldemossina. Oh, quin plaent record! Pertot n'hi hagué balquena di...

No una idea, imatge, record, sinó pètal que cruix i cau sobre la terra d'una taula. La rosa així desprèn un llast d'aroma a pun...

Un absolut silenci no exclou que la sang parli d'il·lusions frustrades i d'amargues ferides, però també d'oasis de pau on la ...

                     Homenatge a Marià Villangómez El mot damunt del mot s'empelta i riu. Cap paraula no es mor que no en floreixi...

Potser caldria fer paper amb fibra de lli per a vestir les paraules que escrius. Potser caldria recordar les teves fibres de bedoll ...

        I Raja la lluna un doll de llum entacada d'estrelles. El vent perfuma l'ombra d'aromes d'aigua. La nit bat...