I si tinc les entranyes arrelades a la terra i el meu cor mira sempre cap al cel, quin mal faig? No em digueu com he de ser dona. Bel Granya...

Però tu ja ho saps que formem part de la mateixa muda -la pellofa del món-; que amb prou feines veurem el lluc de llum arrelar-se'ns als...

Corre l'aigua. Ruixat ardent que arrela. La canoca de blat de moro creix. La tija de la userda. Creix. La figuera obre els ulls i...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

      A Teresa Sanahuja i Jaume Cañameras      en llurs noces de plata. Sorgeix l'amor del tracte i la constància amb un somni despert q...

Un llit de cel s'estén fins als confins líquids de tanta llum que es vessa, nua, damunt del fang en què la vida arrela. La llacuna és l...

Sobreeixidora tendresa em vessa. El teu cor? Porta'l, arrela-me'l per dintre i deixa que te'l regui. Felícia Fuster. Obra poètic...

A Milagros Salvador Les calcàries vestides de gris es dilueixen amb el plor, deixen petites fissures on arreles com una falguera. Els sentim...

Retalls de pell en un llac de seda peus mans pòmuls: un préssec Tiges prenyades de llet nova arrelades a la terra mirem enlaire Vetllem un f...

A Celdoni Fonoll, amb una abraçada de llaüt.       Jo sóc un arbre a la vora d'un llac       amb un fullatge que fa una ombra f...

E l cel és un camp ple de meravelles; l'ha llaurat el Sol, la Lluna és qui el sembra. La llavor que hi cau tot seguit arrela; arr...

Novembre és lo mes de l'arado amb els solcs que se subsegueixen com un esperançós argument pensant a la pluja i a les llavors de ...

Almenys poder veure un arbre, al matí buscar ocells, cantar cançons alguna cosa que ens arreli que ens apropi a la infinitud que fingim....

boscana la llum que s'arrela a la terra s'infiltra a la roca i s'encén s'envesca en els camins després de transgredir ...

no tenen ni idea de què és perdre la llar amb el risc de no tornar a trobar la llar de tenir tota la vida dividida entre dues terres i ...

La terra dels nostres pares, la terra dels nostres fills, la terra que hem fet nostra o la terra que, potser sense adonar-nos-en, ens ha ...

Ha extret amb bisturí la paraula del cor de l'invit que li venia darrere, anés on anés per protegir-lo. Li ha agafat la destral, ...

Per exemple tu i jo, passejant en silenci el passat mentre encara som a temps de mirar-nos i veure les branques dels àlbers com ens pa...