A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

Tu mira aquest tudó. No hi ha ressentiment. Jo també he viscut a les branques. Recordo la dolcesa penetrant, l'empara de la fust...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

Als nostres ulls, les espines són fetes d'un mirar endins clavat a l'aire; balins de plom encetant brusquines. Rabejada amb carmesin...

Corre l'aigua. Ruixat ardent que arrela. La canoca de blat de moro creix. La tija de la userda. Creix. La figuera obre els ulls i...

El vent i la pluja, agafats de la mà, envolten el teu arbre, sacsegen les teves branques en aquesta tempesta que avui marca les hores. Argil...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

Si no fos per tu saltaria al buit de la ignorància, del no-res. Perdria la partida, abatuda, de dames blanques sobre negres despietades, gol...

                       a Rat Faràs el ple vindràs l'hora et serà donada El moment esperat es farà teu Els temors les esperances et llisc...

Un any sense estacions va arrencar amb violència los brots i les arrels. Jardinera furtiva, lentament, sense quasi advertir-ho, va entrar pe...

Brolla l'aigua i és de l'aigua Brolla la sang i és de la sang Brolla la veu i ja no és ella.                        Era la pedra i a...

Des d'un nèctar silent pren embranzida. De la fondària al cel fa la bastida. Dins la foscor, l'arrel xucla la crida que ha d'env...

L'instint del córrer de la llebre, l'aquí romanc de les arrels, el cop del riu contra les pedres, la llum i el foc del sol-solet... ...