De fa dues nits sento l'òliba cantar I voldria tirar-li una pedra perquè fugís, Però he sabut que aquest ocell és sant I que amb ...

Refà el camí que arriba a casa els pares. Només són vint minuts amb l'autobús i un quart de segle o més a l'ascensor on tornarà a ll...

No l'he entès mai, No he sabut la seva definició: Un personatge transparent O potser només una brisa Que ni tan sols sents, Encara que e...

Davant del City Hotel a Kumasi arriben al capvespre dos caragols banyuts per menjar-se una serp tacada d'un peu de llarg morta sobre d...

                          calma endins                            el tacte suau                               de la fulla.                  ...

Saber que ha arribat  el moment de retenir aquest gest, altrament efímer, perquè perduri en el record i així retrobis en els mots que deixes...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

                La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

Faré l'avís. I la sorpresa quedarà com el més gran presagi de viure. Llavors, encegaré els dies a les cadires més fortes i als papers mé...

Ves a dormir. Deixa que la nit et torni a vèncer. De fet, és el més fàcil: obres la mà i el globus s'enlaira, caus avall feixuc com una ...

tant que havíem temut una tempesta un huracà un cicló   vidres trencats l'aigua del mar vessant-se pel passeig arbres caiguts   setmanes...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

Arriben. Arriben poemes durant aquest incert, sofert estiu. Sempre, cada matí n'escric un parell; jo, sorprès del seu i del meu naixemen...

Vau arribar després. Us havia esperat.                 La millor explicació                és que m'estimo en les paraules. Laia Noguera...

No anava a la recerca de cap tema, sinó que acceptava allò que li arribava, encara que fos en forma d'un retall de diari: en aquesta acc...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

des que vam arribar que ens estem morint i no hem pensat a gaudir les vistes —  viu amb plenitud Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2017 ...

Al peu dels passos del capvespre Corre una aigua clara Del color de l'oliva, I arriba al breu foc oblidadís. Sento entre el boirim grill...

Ànima, no cal que volis com un ocell. Ànima, no cal que arribis com un núvol i te'n vagis com la pluja. Seré un pou quiet que ni ve ni s...

En arribar al llac gairebé oblidàvem cada passa. Ens va aixoplugar el son i despertar la tempesta. Joana Maria Mallol. On és Saorsa . 2021 V...