Només soc un vell que arrossega els peus i fa de ventríloc per un déu que no ha parlat amb mi ni una sola vegada. El que té ulls de cabra i ...

Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

                aquesta és la nit que les llunes es giren                               Anna DODAS Passejaré, encara èbria per la metzina de...

cando chegues á casa protexida na rocha e saibas do crepúsculo todo o que sorriu a alba acéname para que che cante e che traia nun cesto car...

Un nen, set anys, duia un dofí a la mà quan va pujar a la barca. La mar plorava i plorava. I encara que no volia tenyir-se de vermell, va ar...

L'aigua m'arrossega car ja m'arrossegà una vegada. La foscor m'adorm: Ja m'adormí una vegada a la foscúria. Abans, ...

... La palabra de junco, la palabra, flexible y discernida, que no podrán romper y que tampoco golpea nunca a nadie; que el viento no l...

El nostre és un mar calm. De tempestes serenes i maregasses quasi mudes. De llances de llum amb la nuesa del sol. De vaixells d'ànc...