Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Sobre el garbuix dels dies estens un sòlid vel de concordança, aplegues sols i  llunes, calius i esperances, quelcom asserenant i inabastabl...

       Mon cor s'adona        del passerell que havia refilat tota l'estona; i amb tu en els ulls, no m'adonava d'ell.      ...

La poesia, com l'alegria, s'encomana.              Com el camí, es va fent.            Com la sang, circula a gust. Com el paisatge,...

Necessitem la llum d'una mirada que ens faci entendre el món. Necessitem l'escalf d'una besada que ens assereni el front. ...

Asserenada amor, ja caminable aigua petita i ocellada, tèbia de nieró, de pit, de terra flonja. Que lluny, amor, que lluny el ...