D'un fil d'aranya invisible com l'amor que apropa els astres penja una estrella minúscula. A dalt, el bressol de claredat...

Orienta't amb el Sud si veus que el Nord no sap ajustar-se. Utilitza de brúixola un òrgan. Traça un mapa i després un altre que puguis p...

De la pluja a ple sol del núvol a l'estrella, tot és primavera amb els seus colors. Així d'un cap a l'altre, d'un vers fins ...

      A Teresa Sanahuja i Jaume Cañameras      en llurs noces de plata. Sorgeix l'amor del tracte i la constància amb un somni despert q...

Els Reis d'Orient                no han dut joguines, ni grossos camions               ni boniques nines, ni grans capses plenes        ...

La lluna és un dofí que salta a proa de l'alba i dels recels. Mai no hauré escrit quin groc, quina assutzena m'embolcalla i em torna...

Deu-me silencis, i sentir el pols dels astres, i aquesta cega rialla de les aigües davall la terra eixuta! Teresa d'Arenys. Obra poètica...

P er fer una poesia s'agafa una p com platja, pasta, pedra; després s'agafa una o com or, ombra, ona; després s'agafa una ...

Horitzó d'aigües. Silenci que acull la fràgil inclinació de la distància. Horitzó d'aigües. Memòria d'arbres. Ulls sota ...

Plantades a la terra per ser de terra, plantades per ser l'ombra de qui no senti l'aire. Plantades per viure verticals i tocar...

Han viatjat a través dels matins verds sobre les aigües de l'enllà, han girat tants cops dins els cels clars, han saludat les mils d...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

A través d'aquests ulls he vist els rius de la muntanya, els cims nevats, els boscos fràgils. L'aigua que rellisca tot baixan...

Feraç de somnis, el silenci s'esquinça en les foneres. El llevant alça els braços d'abrivades onades. Persistent anhel que e...

En el crepuscle, roig, el núvol de posta l'astre delata: pregoner de la flama, enyora albes de nacre. Margalida Pons. Les aus.  ...

Amb la seva ànima inflamada, les passions tempestuoses, dones del nord, entre vosaltres de tant en tant apareix ella i enfront de les r...

qui diu la mort? és l'amor aquella dama de l'eina negra, no és la mort ni l'amor ni hi ha dama i res no du són les ombr...

Tot és senzill, diàfan , encara que no ho sembli. Un carbassó, per exemple. És ben elemental, i ens prodiga sabers: la muda dansa dels...

                  A ma mare i a mon pare                   i als llocs on ells són senzillament feliços ¿Quin secret primitiu guarda l...

Ara que tots dormen he vingut a veure’t. Et deixo la confiança dels astres i la terra, l’essència de la vida: un viu corrent sangu...