No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

  32. «Esperança» és aquella cosa amb plomes - / Que es posa a l'ànima - / I canta la melodia sense paraules - / I no s'atu...

De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblega...

DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...

Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

L'aigua que s'atura es mor. Com ho fan els records que s'arraïmen en grapats de despulles, i es deixen caure damunt les roques i...

En aquest carreró de les espècies el cirenaic sol pensar en els profits —dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc, el nòlit q...

Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics? A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el sil...

Sota el calaix les paraules s'aturen. Tant se val. Ja es posen de camí. Fina Cardona.  Pessigolles de palmera .  1981 Pròleg de ...

Aigua antiga brolla fonda, raja sola sense fre. Fang de roca esmicolada, l'aigua amara tot a plaer. Fressa i aigua, terra, escuma, tot a...

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

No et privis de traçar la teva senda; els déus no són magnànims, els homes, inconsistents. Atura't a les àgores de la vida, beu a les fo...

Quan el fil salvatge de la llum defalleix en el bressol de les aigües aparentment adormides, en l'hora del temps que s'atura i no s...

A mig aire s'atura l'onada de mimosa i és com una alegria que es glacés entre els llavis al punt mateix de trencar en un somriure. D...

Els rellotges marquen el pas del temps; que s'aturin que no corrin que no toquin i nosaltres serem eterns. Ivet...

Atura't al pont. Mira l'enrunada paret d'una fàbrica. L'aigua va lliscant tota emmascarada. Repenja't al pont i o...

... ¿I què hi fa, doncs, la tristesa entre nosaltres, si aquell qui se'n va és l'altre que regressa? En qualsevol punt del via...

Ja no invisible, de molt lluny, de molt endins de l'ombra arriba, s'atura, passa el ràpid cabirol. Mira: les coves i el reflex ...

Que aquí m'aturi. I que, una mica, també jo vegi la natura. D'una mar matinal i d'un cel sense núvols blaus resplendents, i r...