Sembla aturada la pesca              quan la barca lligada descansa                 en les cordes de la solitud.           ...

Quan una cançó surt d'un bec,      d'un musell              o d'una boca, ningú no sap què passarà amb les notes. Podrien...

Faré l'avís. I la sorpresa quedarà com el més gran presagi de viure. Llavors, encegaré els dies a les cadires més fortes i als papers mé...

En l'aigua clara del gorg em pren una gelabror que m'estela l'ànima, que m'atura l'alè i que em nega, per uns instants, ...

               A la memòria del poeta Joan Vergés El vers i el cant es fan per viure i respirar ーtemps aturat i un immens espantー totes les ...

La paraula no pot aturar l'onada ni oferir el vol a les balenes però sí apropar-me. Apropar-me                   lletra a lletra abans l...

Para't sota aquests arbres i mira com els mou la brisa: la bella trama mòbil de les fulles. Deixa que la remor ho canti. Si no, ¿quines ...

Soc un miracle de la natura ningú m'atura Soc una bèstia soc la modèstia Vinc amb els gossos toco les plantes soc com d'abantes Just...

La caiguda aturada al vol. Aquell que queia, vola. Llavors s'obrin els abismes, La foscor grimpa fins a la llum.  [69] [Sense títo...

No han destruït aquest recer vivent Que ja de lluny enyoren tantes ales. Aquí retroba l'aigua nodridora I els verds amagatalls l...

Quan atureu el temps —l'instant entre batecs— amollau les paraules com qui fa volar l'ànima en un verset efímer. Miquel Àng...