DEIXA'M SER ATZAVARA i viure oberta a la timba de l'oceà que tot ho calla els trasbalsos। les misèries। la devastació l'atrevime...

                Les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa                                                   MARIA CABRERA Totes les atzav...

Blancvestida, l'aurora enamorada sembla que fa memòria de la nit. Sa cabellera és fosca. Sa mirada amaga un pensament indefinit. A...

L'engany voleia com papalló que cerca niu a l'oïda. Les ales fràgils no poden enniuar-se a l'atzavara. Humil, la idea s...

¿Com diré mai l'encís d'aquella edat quan pels volts dels camins no hi ha atzavares, plauen les randes i les sedes clares i el c...

Avui, vint-i-u de desembre, he sortit al balcó: sota una pluja que ja amainava he vist els testos, les olles, els pots de conserva pla...