No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

D escubro el misterio ventana tras ventana alguien habita entre las hojas. El aquelarre en la hojarasca del mundo. El delirio arrasador y, a...

La pau té nom molt breu, —subtil i lleuger com au de pas— alhora que la guerra ressona rabiosa. No ha de ser casual  que el tro, la ràbia te...

Aquest és un missatge d'afecte per totes les paraules que han mort en no ser part d'aquest poema. Pesa. Refila l'au, men...

No en tindrem prou amb una mort per copsar l'ànsia del faisà que haurem fet créixer en captiveri quan mira el cel entre les reixes. No e...

Inclinada a l'ampit de les gestacions, seré l'ocell de sang calenta que alça el vol amb ventre inflat quan la nit es trenca en dues ...

Confosos els seus cabells amb els cabells del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i tan dens en plena llibertat. Llancen els braços a la...

El matí quiet al blau de la finestra: foc i aus anant-se'n. I ara de nou, drings de llavor antiga de fa cent arbres. Aquest dir estè...

La gavina au marina, menja tothora el mateix: s'abraona sobre l'ona i n'extreu un munt de peix. Josep Vallverdú. Best...

A l'aigua s'esbossa la ploma d'aquella au que no existeix. La prova que encara hi ha esperança. Sense afrontar l'exili,...

No, no t'enyoro. Ni tan sols rancor no et guardo. Per què? De què em serviria odiar-te? La calma de l'absència és única i el ...

Trobar-se al mig del matí dividint l'alè de l'aire amb les síl·labes dels ulls... Aus de migdia que contemplo, signes que esc...

No cantarem aquesta primavera. No provarem d'encloure en fràgils ritmes l'inaprehensible vol de les falcies, car l'home i la pa...

trenquen el cel les aus i a cada buit em sobta la incertesa d'una altra ombra perduda. Potser, Almaisa, ara ben lluny d'aquell...

Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava a...

M’agrada el riure dels teus ulls, on el reflex d’una llum em sembla un far a la marina. I per la sort d’estar mig foll jo m’imagino ...

El vent damunt la pell Montserrat Abelló Amor d'hivern Peixos de nit recorden que és novembre i que l'aigua s'escola vessan...