Riu amunt, perseguint les fondalades, avancen els llaguts que s'endurà a qualsevol altra realitat la densa consciència de l'aigua. E...

Calçar una vida petita, estranya joguina, i sentir-la avançar. Som aquell tren que no sortia del menjador però que mai tornava a casa. Ire...

I Sobre la gropa d'un cavall de pell rosa avança l'ambre de la vostra infantesa cap als flancs de la terra. II Llum de llimona, mati...

A alguns la solitud no els fa mal, i em sento plena de rancúnia perquè no són com jo; perquè una no pot fer res més que avançar, perquè una ...

El temps té neguits, escaires i enganys. I tu —lector— l'instint que avança entre palps, bulbs i precs. Tan cec com l'animal, poderó...

lluny d'emmurallar-se'm    cada arruga empesa pel vent    avanci amb flexió de duna M. Dolors Coll Magrí. De mineral . 2022

Passo el llindar d'aquesta porta closa d'un altre any que comença, i no goso mirar. Amb un tremir de goigs i de temença, passo el ll...

Trampolí      la llengua estesa: els peus nus d'una paraula hi avancen, salten al buit. Al cel, una tombarella cap i tomba, tomba dansa....

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Viure és créixer, és fer-se gran, és avançar malgrat les pors... i no deixar mai de confiar. Creixen els nens, les flors, els arbres, la llu...

No puc avesar-me a l'obstacle de tot determini. El pols coagulat obstrueix el curs (per on avançàvem). Ni tan sols queda l'opció de ...

Ella ja no estima ella ja no bressola cap home al seu son d'adulta ella es pren el cafè amb sucre ella menja bolets blancs grisosos igua...

No es queda mai amb recança de no haver escalat l'empriu; a l'hora de dansar, dansa i després del plor somriu. Perquè va amb la conf...

Escolte les teues mans als meus ulls. Sé que estàs ahí, desterrant el teló de la boira. Sempre junts, camarades de collita durant el dia, i ...

Avancen   al galop   blancs vermells negres grocs   tots els cavalls. Antònia Vicens. Tots els cavalls . 2017 Premio Nacional de Poesía 2018

El Ripollès, amb dinou pobles de pagès, que a Catalunya tenen més pes que res. Hi ha racons ben bonics, tant per pobres com per rics. Visita...

No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme o falsos mirallets em torbin la volada. Jo pressento, a l'entorn, batec de coses c...

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...

Un cant arriba amb l'ombra deixada a la vora de les carreteres; caminem sols i no deixem d'escapar de l'horitzó que ens avança. ...

Tan sols reconec el plaer extrem de ser peó que avança pels escacs i arriba a l'altra banda i es transmuta en torre des d'on mirar-s...