Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

A baix costers i vinyes orlades d'espinals que a la tardor saluden amb baies de corals. Sarments que s'enjoiellen de pàmpols i raïms...

                                      A Josep Palau i Fabre No tanquem les farmàcies. Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis ...

Deu baies són suficients per emmetzinar una persona. El rossinyol s'hi aixopluga, les picoteja, se les empassa i, oh prodigi!, n...

Com un talaiot, t'espero al final de la platja. Jugues amb sorres terbolenques molt lluny de mi. Penso en les tines amollides d'ol...

No és per ofec dels meus cercles impropis que en els manlleus els mots dissipen la ven- tura de ser només paraules. Cada vocal s'afin...